Ramon Comas i Maduell va morir el
febrer de 1978. Una glossa de la seva obra a partir, gairebé sempre, de
documents que poden ser consultats. De cap de les maneres m'hauria
deixat seduir per la temptació de "novel·lar", estrafent-la, magnificant-la
o denigrant-la, la vida i l'obra d'una persona amiga. Ni vull ni en sabria. I és
que em desassosseguen els escrits que tenen tuf de vel·leitats psicoanalítiques
o que burxen en drames íntims, en carències infantils, caducades o no,
i en somnis o malsons de qui aspira a desplaçar d'un cel virtual altres
divinitats que no siguin la d'un Jo, ben patètic per cert...
